Ens havíem de trobar,
un dia, una hora, un lloc.
Tot calibrat,
emocionant, tatxant
amb roges creus
cada data gastada,
un vers cada vesprada.
La llum malalta,
per morir de matinada
amb la farola apagada.
Arriba el jorn,
motxilla a punt,
una ploma,
una llibreta de notes,
un llibre, un mocador
amb el teu perfum.
L'estació mig plena,
és hora de tornada.
Sol en l'habitacle,
llegeixo.
A cada estació
miro l'andana,
gent amb preses,
parelles enamorades
infantons de la mà
de pares atabalats.
Simple curiositat.
Al primer poble costaner
platja al fons
i port a la vora,
veig a l'estació
un tren en direcció equivocada.
Et duu dins
com jo llegint una obra començada.
No mires,
parteixes al final del teu viatge.
No hi ha més trens
per a la tornada.
Sola, et pensaràs abandonada.
No sabràs que a l'origen
n'està l'errada.
Sabíem un dia, una hora, un lloc
i no vam parlar d'un poble.
https://mariavaru-bogeries.blogspot.com/2022/03/cendres.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada