dimecres, 9 de gener de 2013

Avui vesteixes de garlandes


Avui vesteixes de garlandes
un cor adolorit,
i festeges amb un somriure trist,
afalacs i felicitacions
de qui t’envolta.
Em saps a prop i silent,
em saps tendre i distant,
em saps al teu costat.
Deixaré entreveure
els meus llavis a cada galta
com un furtiu que es tem sorprès,
i quan els teus busquin per respondre
es trobaran uns altres que no tinc.
Qui sap si podré furtar a la vista
el tacte imprecís d’uns dits
que tremolen d’infelicitat,
tot i sabent
que jo sóc al seu costat.
Avui vesteixes de garlandes
un cor adolorit,
i deixes en la penombra
uns ulls que saben
dels teus plors
i que fidels et miren
rere la gent que t’envolta.
No calen més paraules,
quan parla per nosaltres
el silenci del nostre mirar.
No vull un somriure que no neixi sa,
fill del compromís,
ni que el teu cap
no vegi el meu pit
com aquell coixí
on sap descansar.
Avui vesteixes de garlandes
un cor adolorit,
i jo deixaré entreveure
els meus llavis a cada galta
com un furtiu que es tem sorprès,
fugin de la pau que volen els teus,
pintant en l’escapada
el principi i la fi del trist somriure
que m’ofereixes a mi.
Avui vesteixes de garlandes
un cor adolorit...
Safe Creative #1204211513352


1 comentari:

rebaixes ha dit...

que puguem seguir escribint, això també pot cpmportar-nos alegria i consol.Bon any i a seguir. Anton.