diumenge, 23 d’abril de 2017

Com una història



Com una  història
que queia entre els dits
i feia que fos veritat
l'instant etern
en que la llegia,
sentir parlar
del pont em dóna pau.
Un llibre i una rosa,
un jorn, una festa,
uns mots fets vers,
fets prosa,
jo també
he cridat noms al vent,
però no han respost.
Ànimes
que el record duu vives,
i que fan de les imatges sèpia
la plàstica resposta de la memòria.
Com de vegades
respon el silenci al silenci
i és el vent
qui vol donar veu a l'oblit,
a l'ahir fet penombra.
Dolces paraules
que volen brollar
amb colors de flors,
amb olor de gessamí,
de primavera
amb color vermell
de rosa guarnida,
cel·lofana i tija,
amb vestit de paper
de regal embolcallant
un plec d'històries,
distintes i diferents,
com la teva,
com la meva,
paraules lligades
i sorgides al paper
o a l'èter noble.
Mots callats plens de vida.
http://ajocdedaus.blogspot.com.es/2017/04/pont.html