dimecres, 2 de març de 2016

Un any nou que s'enceta





Un any nou que s'enceta
a cada instant,
mentre vas arribant,
callada i quieta.

Un any nou que es dibuixa
amb cada petó
suau, tendre, rodó
pujant per la cuixa.

Un nou, any nou
que es fereix
amb espina de peix
ferida que encara cou.

Un any nou, càlid
amb el cos nu
la pell de color bru
i el tacte invàlid.

Un any nou,
s'acaba
en un adéu
que es fon
entre petons 
inerts,
rialles de paper
i gots
plens
d'oblits
que mai marxen.

1 comentari:

Helena Bonals ha dit...

"oblits/ que mai marxen", gran oxímoron, una paradoxa com l'any nou que acaba. M'agrada molt com escrius!