dimecres, 26 de març de 2014

Ens creuem



Ens creuem,
els ulls parlen
el mut llenguatge
dels desitjos
que s’apaguen,
mentre cauen
poc a poc els mots
d’un prematur comiat
i jo penso
que et diré
quan escrigui
els versos
que no et puc dir.
Parlar-te
d’acaronar-te
les galtes deixant
que el temps deslligui
els cabs
dels instants perduts.
Pensar en el regust
d’aquests llavis
que mai he besat,
de la textura
d’una pell
que ja coneix
les cremes de rejovenir,
d’aquest madur
cos de dona,
que em passa
pel costat
i em crida
que hi vagi ben aviat.
Vull creure
que com jo tampoc
em pot parlar fitant
els ulls amb el biaix 
d’un caminar
que no s’atura.