diumenge, 30 de març de 2014

De roig i negre




De roig i negre
el colors de vostra senyera,
embolcallen la blanca pell
del teu cos,
verge de les meves carícies
i absent dels meus petons.
Potser m'enganyes amb el colors,
potser m'enganyes amb les mirades,
potser veig en els teus ulls
paraules que mai vas voler dir,
potser m'enganyes amb els silencis,
potser m'enganyes amb els somriures,
potser escolto del teu cor batecs
que no són per a mi,
però jo espero cada nit
que les veus dels somnis
siguin cada cop més reals.
De roig i negre,
volen les peces de roba
per deixar el banc tou
d'un cos nu,
jugant al joc de l'amor
per primer cop,
aprenent camins nous
de plaer,
de coneixement,
de solitud,
de temor,
de respostes que mai arriben,
i jo resto esperant un mot,
una carícia,
un bes,
una mà descansant vora la meva,
una mirada caient sobre la meva
i parlar-me,
trencant tants silencis,
tantes tardes que es fan fosques,
De roig i negre,
són els colors de la meva esperança.
De roig i negre
són les gotes de pluja.
De roig i negre
són les notes de les nostres cançons.
De roig i negre
són els set sons de les teves paraules.
De roig i negre
són el regusts dels teus petons.