dimarts, 14 de gener de 2014

Si fora precís



Si fora precís
que com la llum
del crepuscle
ens fonéssim
l’un amb l’altre
abans del vespre,
com no,
aquest pas seria etern
i mai s’acabaria,
tot estudiant
la geografia del teu cos,
onejant
entre les dunes àrides
de la teva pell
al ritme suau
d’aquest adagi nocturn.
Si fora precís
que més que mai,
el nostre amor
fou profund i profitós,
la dolça matinada
no seria el marge fosc
per estimar-nos,
ni els seus sons
trencarien el silenci
de la sang martellejant
en els nostres caps
i els nostres cors,
fosos ja en la eternitat
d’un sol cos,
d’una mútua vida,
d’un sol alè.
Si fora precís
que tot tingués un rostre,
sens dubte seria el teu.
http://desdeminoray.blogspot.com.es/2014/01/las-notas-de-este-adagio.html