dijous, 2 de gener de 2014

Aquell vell cotxe atrotinat

Aquell vell cotxe atrotinat
ens va deixar jugar
amb la nostra ànima
d’enamorats
en la foscor de la tarda,
mentre descobríem
els plecs de les robes
que dúiem botonades.
Com far en la nit m’atreien
els pits juganers
mentre descosien els instants
que mancaven
 per marxar
l’un lluny de l’altre
després del joc d’estimar.
Que no donaríem
per retrobar-nos
en aquell vell cotxe atrotinat,
i pintar-nos per dins
amb colors de llavis besant.
S’acaben els instants del passat
i s’enceta tant sols
un instant de present,
mentre creiem tenir
tots els instants del futur
guardant en el maleter
del vell cotxe atrotinat.
Et vaig descobrir dona,
em vas descobrir foll d’amor
pel teu amor
que m’arribava
amb els conta gotes
dels petons.
Et vaig descobrir dona
en aquell vell cotxe atrotinat,
petit palau
on conegué el plaer d’estimar.

1 comentari:

Ada ha dit...

Ohhh qué bonic, qué romàntic i què... ufff!!! Però preciós i molt... visual... em recorda també inevitablement a aquèlla cançó que dèia "qué difícil es hacer el amor... en un simca 1000..." Però tsssst em calle que es perd la màgia que has creat!!!

bes