divendres, 17 de gener de 2014

Amb els ulls perduts



Amb els ulls perduts
dins la boirina del mirall,
volava rere el pensament
que el duia lluny.
com si fora un cos estrany al seu,
com si d'un clon es tractés,
seguia la imatge
com desconegut transeünt
 casualment present.
Volia dir-li tantes coses
amb aquells llavis
cansats i secs.
Volia oferir tantes carícies
amb les mans
velles i crivellades.
Volia donar el consol
de tantes soledats compartides
amb els mots atrotinats
de tant repetir-se.
Amb els ulls perduts
dins la boirina del mirall,
volava rere el pensament
que el duia lluny.
El somni de l'antic mirall
s'havia trencat tants cops,
que ara,
també eren marcits
els petons deixats
a la vora de la calaixera,
d'aquelles abraçades
que ara s'ornamentaven
com abrics dels penjadors,
de tantes estones
perdudes i cremades
pel foc de la quotidiana indiferència,
havien deixat de ser la poma del paradís,
per ser solament una poma més
de la fruitera del menjador.
Volia sobretot
tornar enrere i viure la vida
que s'havia mort
entre els silencis petits
del seu amor. 
http://escondidodiario.blogspot.com.es/2014/01/sonando-sin-despertar.html