dimarts, 13 d’agost de 2013

Del cirerer hauran caigut les seves flors



Del cirerer hauran caigut les seves flors
i el vent s’haurà endut el flaire dels seus camps,
però si més no,
sempre em quedarà el seu record.
La nit desdibuixarà,
del seu llenç els colors de l’aurora
i el vent fresc de la vesprada
no em deixarà veure onejant la seva senyera
de colors brillants ondulats
com el teu cos sota el cel estelat,
però si més no,
sempre em quedarà el seu record.
No ens despullarem
a la fresca del balcó
per estudiar els antics mapes
de pell estovada, càlida,
encara palpitant
sota el tacte tremolós d’uns dits,
vells coneguts,
però si més no,
sempre em quedarà el seu record.
La nit amb la seva aurora boreal,
el camp ple de cirerers,
la teva pell nua de vells anys coneguda,
els llavis mestres en donar  petons de mil sabors,
no són l’adéu de somnis pretèrits,
són tant sols,
les imatges visionaries
que un propera matinada em durà de nou.
I mentrestant,
si més no,
sempre em quedarà el seu record.

http://desdeminoray.blogspot.com.es/2013/08/esperar-otra-aurora.html