divendres, 16 d’agost de 2013

Al so festiu



Al so festiu
d’una nit d’estiu,
et descobreixo
amb el teu vestit de nit,
ballant entre,
com tu, 
altres festius veïns.
El teu somriure,
el cabells volant
al ritme del so,
et veig feliç,
mentre un altre et cobreix
en una dolça abraçada.
Desmanegats
els cossos voltegen
l’un amb l’altre
en remolins de mirades
i ponts de dits
que es desfan
i de nou,
es tornen a trobar.
Ets feliç,
res més hi cap.
De nou me n’adono
que faig tard.
Jo, 
ja no sóc el mirall 
del teu cor.
Ara semblo el retrat fosc
d’un temps,
que potser va passar,
o potser mai va arribar.
Mirant-te
en la curta distància
que la nit em regala,
me n’adono
que ja només
em resta ser... l’altre.
Mirall perdut
d’aquells petons furtius,
d’aquelles carícies incipients
que es buscaven,
d’aquells mots
que ens omplien les tardes
de la nostra joventut.

1 comentari:

sargantana ha dit...

sentiments amb regust melangios..

pero el millor es si la veus feliç
malgrat tu no siguis el motiu d'aquesta felicitat...
aixo es estimar