dimecres, 17 d’abril de 2013

Surten les paraules


Surten les paraules
amb mots que desconec,
em sonen a comiat
quan encara et recordo
entre els braços aplegats
després d’estimar-nos
a força d’esperar
entre rellotges trencats
i tombes d’hores mortes.
Em promets adéus dolços
com comiats de Nadal,
i jo només veig
les boires gebrades
cobrint de pressa
les teves espatlles,
endevinant la figura desfent-se
entre els records
d’ahirs fosos en la foscor.
Encara retinc l’escalfor
dels teus llavis
i els camins dels solcs
dels teus dits
en les petites excursions
anunciant un nou comiat.
Surten les paraules
amb mots que desconec,
però les llàgrimes
tenen el mateix regust salat.