dijous, 25 d’abril de 2013

Jo no demano

Jo no demano
que el teu silenci
sigui un llarg poema
de mots versats,
ni les teves absències
èpics monòlegs
que m’enjoien el cor.
Només desitjo
que cada mot
sigui com el teu bes,
càlid,
callat,
distant en el temps,
carregat d’enyor
i de desig,
d’un cert temor
i farcit del teu amor
mai anunciat.
Que cada mot
sigui com la margarida desgranada,
on solament puc dir: si, si, si...
i cada pètal s’escau mirada
que els vents ens duen
de tant en tant,
segurs del que arribarà
en qualsevol portal,
en diferents caus de vidre i metall.
Que cada mot sigui renúncia
i sigui esperança,
que cada mot encara que curt,
em digui un t’estimo clar,
i una carícia lleugera,
un esperar de tant en tant,
fins que floreixi
de nou l’olivera,
o doni fruit el vell cep.
Que cada mot,
per curt que sigui,
em doni la clau
d’una nova espera.
Que cada mot,
m’apropi
a una dolça vellesa.

1 comentari:

no ho diguis ha dit...

Hola Pes,
M'agrada. De vegades, penso que m'ho dius; que em parles a mi única, exclusivament. Segurament és la qualitat que té el poeta; fer poemes amb horitzons comuns.
...però no ho diguis