divendres, 10 de febrer de 2012

Em dius lladre de paraules

Em dius lladre de paraules
per fer dels teus mots
un pont per arribar
a d’altres cors,
i navegar entre onades
de versos que la mar
borra en besar de nou la platja.
Em dius lladre de paraules
per obrir pètals de flors
de mil olors,
mentre sonen veus
que repeteixen ressons
d’antics càntics.
Em dius lladre de paraules
quan deixo que els silencis
parlin per nosaltres alhora
que va apagant-se
la flama dels dubtes
i neixen per sempre
les matinades compartides.
Em dius lladre de paraules
mentre pregues
que el furt sigui a flor de llavis.
Safe Creative #1202261196167
http://jaque-a-la-reina.blogspot.com/2012/01/silencis.html

1 comentari:

Amanda ha dit...

Totes les meves paraules
les prens pel cantó que crema,
no ets tu aquest lladre de mots
és el silenci qui els manlleva,
relaxa el teu cor ferit
i mira per la finestra
em trobaràs cantant cançons
amb dolça flaire d’havaneres,
les meves lletres sempre són
com la pell de les sirenes
no tenen la fúria del tro
ni punxen com les arestes,
són tan sols uns mots d’amor
nascuts d’aquest cor poeta
que altres poetes, com tu,
l’inspiren la mà maldestra.

No et dic lladre de paraules
més aviat me les regales
en un joc senzill de poemes
volant sobre les gavines
entre el mar brau i la platja.
Quan en rebo un de teu,
al despertar la matinada,
surto a la vora del mar
i escric a la sorra paraules,
després, quan arriva el vent
assedegat d’un xic de llum,
com un colom misatger
les pren totes amb el bec
i les escriu als teus ulls.

Tu tens les teves flors
amb mil aromes diferents
i intensos colors d’estiu,
jo canto a uns dolços ulls clars
que omplen les nits del hivern
d’amor, desig i caliu.
Però tots dos tenim un cor
que tremola amb les paraules
que tendrament compartim,
i entrellacen els nostres mots
pensant en ulls clars i en flors
i amb tot allò que sentim.

Deixa’m que et digui també
que posats a dir i desdir
no hi ha poeta més gran,
ni que m’hagi fet sentir tant,
que el que fa escriure als teus dits.
I no es pas, que siguis tu
el nom que el meu cor anhela
però amb els poemas que escrius
fas que senti els batecs vius
la meva ànima de sirena.