dimecres, 1 de febrer de 2012

Com la mar

Com la mar
que poc a poc envaeix la platja
i em mulla els peus descuidats
en una cercar etern.
Com el sol
que poc a poc camina fins entrar
pel finestral envidrat i escalfa lentament
la llar en un rodolar etern.
Com la lluna
que eix nit a nit entre cotons de núvols
i em deixa somiar amb la llum dels teus ulls
en un record etern.
Com els sons de la musica
que s’escolen pels intrínsecs porus de les parets
i em tornen el tacte del teu cos
entre un braços ja cansats en un ball etern.
Guardo dins meu quatre pedaços
d’un ahir no tant llunyà que em semblava feliç.
Safe Creative #1202021016599
http://locurasdelpensamiento.blogspot.com/2012/01/eternamente-luna.html