dilluns, 26 de desembre del 2011

Desgrano l’hivern

Desgrano l’hivern
amb versos de gel
i boira gebrada.
Bec gota a gota
cadascun dels petons
que hi han a la copa de l’oblit.
Retallo a l’aire les carícies
que mai li vaig fer al teu cos
tan ardent com fugisser.
Pinto amb mots de plany
el meu desig incert,
incomplert,
d’estimar-te més enllà
de la resposta recíproca,
del t‘estimo callat
que sempre vaig esperar.
Ara tant sols espero,
un benvolgut,
un petó de comiat,
un somriure
–qui sap si forçat-,
una imatge,
per guardar com un vell record.
Desgrano l’hivern
amb versos de gel
i boira gebrada.
I tu estàs en cada mot,
en cada espai,
en les intencions de les comes,
en cada punt.
Ets la veu que no em surt,
la llum en apagar-se els ulls,
la sang que batega a glops el cor,
la fel que m’amarga la soledat,
la fredor del cos en aquest fosc hivern,
i tot i així, bec cada glop del teu beuratge
i espero eternament fitar-te en el meu camí.
Desgrano l’hivern
amb versos de gel
i boira gebrada.
Mentre s’acaba l’esperança,
brolla de nou la freda espera,
la muda i callada espera.
Safe Creative #1112260811087
http://locurasdelpensamiento.blogspot.com/2011/12/he-de-amarte.html