dissabte, 2 d’abril de 2011

S’ha mort l’amor quan la mar em crida

S’ha mort l’amor quan la mar em crida.
Bressolen llàgrimes caient les ones festives.
Degoten en tinta de versos morint,
els mots que clamo des del cor ferit.
Pinta la foscor l’horitzó pròxim,
més enllà de l’albada qui sap que s’hi albira.
Em dius adéu d’espatlles i ben fluix,
sanglota el comiat paraules perdudes,
s’escolen els anys de petons i somnis.
Calla l’amant el silenci d’esposa.
Calla l’amic el silenci d’amant.
Calla el poeta el silenci d’amiga.
Avui han mort l’amor
quan la mar em crida.
Safe Creative #1105179240598