divendres, 6 d’agost de 2010

És llarg el camí

És llarg el camí
que et duu a la mar,
i més enllà
el camí és infinit,
farcit de mots i cants,
d’instants que moren
en donar la vida
als que naixen,
un giravolt de vida i mort,
ingràvid com els petons
llençats a l’aire
que mai cauen.
Em cosiré
els blancs llençols
a l’esquena
i volaré en somnis
al teu costat.
De nit seran tendals
on apaivagar la solitud
i escriuré
entre les blanques parets
els versos més bonics
que mai hauré sentit.
Deixa’m despertar-me del somni
a l’obaga dels teus braços
acaronat pels savis dits
que un dia em van enamorar.
Safe Creative #1008066987821
http://mqbd.blogspot.com/2010/08/la-faja-de-las-flores.html

2 comentaris:

rebaixes ha dit...

es que has canviat d'hotel? El cas és que un es senti còmode... Sembla que la normalitat t'ajuda. Anton.

zel ha dit...

Llarg el camí, però fa goig de llegir, m'agrada!