d’una eterna vesprada,
la fugissera mirada clara,
m’allunyaré dels meus records
com si fossin el senyor
que em tenalla la llibertat del cor.
Deixaré enrere
la suavitat del seu mirar,
el floc del pel volant
dibuixant
a l’aire gargots
sobre la pell blanca
del seu rostre,
amb la fugissera mirada clara,
amb l’imprevist
d’una nova retrobada.
http://papallonesenlallum.blogspot.com/2010/08/lemperador.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada