La nit s'avança

La nit s'avança

apagant els somnis

que durant el dia

s'han enlairat alhora

que s'encenen

les llums dels carrers.

El mes s'acaba,

caient les fulles

als peus

en un reconegut

homenatge

pels somnis

que s'han de somiar

pensant amb tu.

El comiat

dels somnis

és trist a la tardor,

quan es refreden

les esperances

i es més fosca

la vesprada.

La mar,

freda companya

m'ajuda a despertar-me

d'aquells somnis

que pesen

tant al cor i a l'ànima.

Potser algun dia

en despertar-me

encara somiaré amb tu,

sense somiar.

http://elraconetdesalluna.blogspot.com/2016/12/pinzellades-iii-retalls-de-novembre.

T'has quedat muda

T'has quedat muda

i silent no et noto.

L'aire es torna càlid

en plena tardor

i no es pot respirar,

necessito els teus mots.

La brúixola dissortada,

no em porta en lloc

i el camí s'ha amagat

rere l'alè cansat
que s'ha desfet.

T'has quedat muda

i jo em sento perdut.

Queda sol el darrer full

Queda sol el darrer full

del calendari,

la imatge,

un parc nevat

amb el fanal encès

i un fons de boira blanca

que difumina la imatge

d'una parella

que es desfà

com un sucre

en la llet.

Em veig fent

la fotografia,

mig amagat

en la resta

de la boira

amb una exposició llarga

que em deixa gelat.

El banc, hi es,

la soledat del parc,

continua,

la boira ha tornat,

la parella qui sap on és.

Segueixo el miratge

dels passos perduts,

per trobar la quimera

d'aquell amor.
http://elraconetdesalluna.blogspot.com/2012/12/desembre.html

M’acabo la petaca

M’acabo la petaca,

abans plena de vi ranci

que guardava

en un racó ple d’oblits.

Et veig marxar

amb el cos jove,

ressonen encara les rialles

com petons a les galtes.

M’allargues la mà

amb un fins demà,

i te’n vas com cada jorn,

deixant-me com company

el teu record

d’un dia acabat,

i al davant

una nit buida d’ahirs

que et pugui contar...

Fins tornar a començar,

una roda 
que mai s’acabarà.

Com una boira etèria

Com una boira etèria,

com la llum de l'albada

en despertar,

com el darrer dels fanals

en apagar-se,

he volgut apropar-me

i s'ha desfet l'encanteri

de la teva presència.

Com la neu freda

que es desglaça

quan cau a la cara

i es desfà.

Recordo tants cops

el primer moment,

i des de llavors

una fugida constant,

un esvair-se en el no res,

una presència

que s'endevina

i que no es veu.

Com una boira etèria... 

http://josemanuelserna.blogspot.com.es/2016/11/fugaz.html

Mai el temps deixa de ser

Mai el temps deixa de ser,

de vegades només s'atura

i es dóna la volta

per posar-se al darrere.

Ara potser et mira

d'esquena

i pensa que dur-te

per que et posis

de nou en camí.

Pensa si deixar l'alè al clatell

i esgarrifar-te una mica.

Pensa en acaronar-te

de passada la ma

i notar l'escalfor

que creus que no tens.

Pensa en parlar-te

però creu que no l'entendràs,

al menys d'entrada,

els primes mots.

Pensa en entonar els sons

d'aquella cançó

que tu vols sigui teva

i no compartir

des de llavors amb ningú.

Però només sap segur,

el temps,

que no vol estar

gaire lluny de tu.

http://locurasdelpensamiento.blogspot.com.es/2016/12/a-quien-se-fue.html