Aterra en la nit
urpes obertes,
menjar pels fills
a la vora,
la remor del riu
dansant joncs
on els peixos
s’amaguen
sense sospitar
l’àngel de la mort
que els hi caurà.
Estels pintant
un gran llençol
blau fosc,
mira com la vida
s’obre pas
entre canyissars
i crits d’agonia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada