Havíem estat junts tota la nit.
Ara aquella habitació d’hotel
em recordava la fragància
del teu cos net.
Acabaves de sortir del bany
amb la teva olor,
els llavis van voler deixar
la seva empremta en la pell nua
que m’ensenyaves.
Somreies,
mentre els teus dits m’acaronaven
els cabells rinxolats
em deixares fer.
Però el temps assassí
de sensacions ens tallà
el moment quan sonà
l’alarma del rellotge
i t’incità a tornar al teu món.
Un darrer bes.
Un petó gairebé llençat al aire
que arreplegà quan volia volar.
Un nou adéu,
amb el flaire
de l’olor del teu cos nu
encara entrant dins meu,
per cercar un nom
i poder-lo dibuixar més tard.
Potser una altra nit de soledat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada