T’espera la font
a que t’assedeguis
per fer-la reviure de nou.
Mentre no arriba aquest moment,
combat la solitud
amb la companyia
d’un colom mig foraster mig veí,
recull com si res
les gotes caigudes
d’una pluja
o d’un servei
de la font anterior.
Ara cal esperar
que de nou brolli l’aigua
i si no ho fa
qui es quedarà
per esperar
el món sense aigua?
https://encadaversquehasentes.blogspot.com/2024/02/nexe.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada