Aquesta nit genis petits
esclataran en les guspires
que les flames de la foguera
trauran del vell arbre fet pedaços
per alimentar la nostra felicitat.
Voltant aquella llar a l’aire lliure
un grup d’amics esperen
que la fusta sigui flama
i la flama brasa
abans d’apagar-se
i ser la nostra pròpia cendra.
En aquest interval,
rialles,
somriures
i begudes fresques,
alcohòliques de baixa graduació
es van escampant,
les viandes presoneres
en graelles de doble cara
amb fermador que les tanca,
esperen la crueltat de caure
sobre el foc vermell
de les brases incandescents.
Vola la vida
entre racons com aquests
i reviuen el records
i en venen de nous
per un demà incert.
La nit avança
i els plats es buiden,
resta el rom cremat
que algú ha dut i algú el fa.
Són els darrers glops calents
d’una nit que volia ser més freda,
per esbandir la festa
apareix entre la foscor del cel
una pluja divertida
que ni ruixa ni gairebé mulla.
Davant la reticència dels veïns
s’enfada i ara si,
comença a ruixar,
i entre els crits de bona nit!
I Visca Sant Antoni!
El grup es dispersa,
la llar els acull
no amb la porta oberta,
però si amb l’ànima calenta,
rere queden els lladrucs
d’un gos no invitat a la festa
que potser riu entre queixals
en veure la desbandada
de la gent
i es retira com si res
sota la pluja que ja el te moll,
cap a la caseta
on com sempre dormirà sol.
https://elraconetdesalluna.blogspot.com/2024/01/distorsio.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada