Volen els somnis
amb ales simètriques
que venten els moments
al teu voltant.
Digués si el cel
té el mateix color
que les ales i si els sons
dels somnis tenen la teva veu.
Vull escriure
els mots sota l’ombra
que el color deix sota l’arbre
i volar amb les papallones
ixents dels capolls.
Dis-me quin blau veure
en obrir els ulls i mirar al fi.
https://petitesesroser.blogspot.com/2023/10/sempre-es-bonic-somniar-amb-papallones.html
1 comentari:
M'agrada el poema.
Precisament aquest matí he vist una papallona negra molt gran... tan gran que semblava un ocell petit.
Una papallona urbana perduda en una selva de ciment.
Publica un comentari a l'entrada