Fas amb quatre retalls
dels bocins perduts
entre mirada i mirada,
un pedaç que cus els records
d’ahirs no gens llunyans.
Amb pastilles de botó,
aigua i pinzells ,
en fas un acolorit macramé
de sentiments i il·lusions
tot deixat amb cura excelsa
en un paper
que sembla arrugat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada