dimarts, 16 de maig del 2023

Em torna la tristesa

 


16. Dies, nox et omnia

 

Dies, nox et omnia

michi sunt contraria,

virginum colloquia

me fay planszer

oy suvenz suspirer,

plu me fay temer.

O sodales, ludite,

vos qui scitis dicite

michi mesto parcite,

grand ey dolur,

attamen consulite

per voster honur.

Tua pulchra facies,

me fey planszer milies,

pectus habet glacies.

A remender

statim vivus fierem

per un baser.

16. El dia, la nit i totes les coses

 

El dia, la nit i totes les coses

em són contraris;

la conversa amb les xiques

em fa plorar,

o sovint em fa sospirar;

però sobretot em produeix temor.

Companys, alegreu-me;

vosaltres que sabeu, parleu-me;

compadiu-vos de mi, que estic trist;

gran és el meu dolor;

tanmateix, aconselleu-me,

pel vostre honor.

El teu bell rostre

em fa plorar mil vegades,

perquè el teu cor és de gel.

Com a remei,

a l’instant tornaria a la vida

per un bes.

 

Em torna la tristesa

amb el silenci

i el silenci em duu

el dolor al pit.

Amics, vosaltres,

que sabeu del meu patir,

quins cants m’alegrarien

per tornar a viure

dels records?

Si sentís el seu alè

tant a prop

que el confongués

amb un petó deixat

a la pell carnosa

i resseca dels llavis,

podria tornar a respirar

el seu aire càlid

encara que fos

amb ells ulls clucs

i cercar la seva fragància

olorant el mon sencer.

Ets a la vora ho crec,

però, perquè t’amagues

si dius que em vols estimar,

com ho faig jo?