Deix de nit tancada la finestra,
passa el temps
i amb tempura d’oblit,
els batents
encara hi són de closos.
Potser han dut malament
la soledat
que els ha deixat
a l’estacada.
Mentre,
pacientment la heura veïna
els ha volgut visitar,
lliscant amunt i avall,
poc a poc,
obrint fulles al jorn,
demanant permís
i cridant “Hi són”,
arriba a la finestra,
la veu eixuta i resseca.
Una mica trista,
o tal vegada
és el posat
per estar tancada.
Com dolça amiga,
l’acarona
i arraulint-la entre les branques,
entre fusta germana
li canta o li grinyola,
cançons seves de bressol.
https://carmerosanas2.blogspot.com/2023/04/finestra-clausurada.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada