Sona el repic de la pluja
com si d’una cançó
de morts es tractés,
massa pluges com aquesta
carreguen les velles espatlles
d’un temps que finalitza
el seu recorregut,
es perden les mirades
per foscos esdevenirs
que allunyen de la memòria
la silent pau que em resguarda
dels temors pretèrits i futurs.
S’enganxa a la vida
com una teranyina
sense cap ni peus,
només com la conxorxa
d’uns sons
que van lliscant
pels vidres inerts
que em separen
de la aigua
que dolçament cau.
https://desdeminoray.blogspot.com/2023/02/restos-de-cenizas.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada