El temps resta aturat,
l’espai encercla allò
que no es mou,
retalls d’aquells ahirs
que guardem
plens de la pols
que acompanyen els records.
Trossos de vida quiets,
plasmats en paper
plens de colors,
fulls amarats de nostàlgia
que esperen les primeres lletres,
peces de roba
que guarden part
de la vida
que vas viure amb ella,
un pot encetat d’aquella dolçor
que vam compartir
i que ara guardo tot sol.
Obro la finestra
per donar-li aire a l’estança
i deixar un pas
perquè tornis de l’oblit
que t’has imposat.
I entre la llum i la penombra
van passant els dies,
mentre creix l’esperança
de tornar-te a veure
a la meva vora..
Mentrestant el temps resta aturat,
i l’alè cada cop és més lent.
https://elraconetdesalluna.blogspot.com/2023/02/testimonis-muts.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada