Avui la meva gent en fa festa
per guarir-me,
Tinc el cor trencat,
i jo vull pensar
que de tant estimar,
i ara els altres m'estimen
per poder-me guarir.
Et miro als ulls
i te'n culpo dels meus mals,
però les veus, mig entre somriures
em parlen de la paciència
i de l'estima, del temps
que n'has volgut tenir cura.
Tinc el cor trencat
i un enginy l'acompanya,
i es mou amb ell.
Tinc el cor trencat,
ferit i apedaçat
amb tu al meu costat,
Se m'ha trencat
quelcom dins del cap,
volant a l'hospital,
hi he conviscut
amb fades i mags,
i amb una ombra
que hi era en tot estat.
Parlo, escric, passejo,
estimo i escolto els amics parlar
tot en menys d'un any,.
Avui la meva gent en fa festa
per guarir-me,
Tinc el cor trencat,
i jo vull pensar
que de tant estimar,
Però tu que no em coneixes,
que potser m'has llegit,
que segur no saps qui sóc,
dones part del temps
i d'alguns diners
per gent que com jo, tenim
el cor trencat,
i ho dons per què podem
seguir estimant.
Tu a qui no conec,
reps dels qui com jo tenim el cor trencat
pastilles de goig i amor,
et cauen estels als peus
que et somriuen i et desitgen felicitat,
Jo que tinc el cor trencat,
et regal el meu somriure sincer
i cercaré paraules dolces
on l'amor sigui el sucre llustrat
per endolcir l'endemà.
Per acabar els mots
un segell universal
de set lletres i un accent:
Gràcies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada