M'embolcallo amb la tardor
Mirant finestra enfora
les fulles que cauen
i el jardí va teixint
la seva catifa de colors,
on tots hi volen participar,
com l'olivera sempre verda,
o el altiu pi que regala
les seves fulles per cosir.
Les fulles cauen amb la serenor
de les paraules
que escriu un poeta oblidat,
amb l'harmonia
que un jove músic
intenta imprimir a les seves notes.
Les fulles cauen.
No importa el temps,
ni el jorn,
ni la llum d'un sol
que fluixeja.
El meu amic,
un gos madur
que encara guarda
traces de cadell
corre pel jardí
esvalotant les que han caigut
i cercant les fulles que cauen,
corre, buscant-me rere els arbres,
al aguait d'una carícia
mentre tots dos,
amb la pau
d'un jorn festiu
restem del temps
moments cercant les fulles caient.
https://nurialaroca.blogspot.com/2022/11/lletres-i-fils-novembre-2022.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada