El terra n'està ple
de restes
de records
i les parets
es reparteixen
entre marcs i portes
om mots i imatges
mantenen viva
la poca memòria
que ens queda
d'aquell ahir
el qual de vegades
no vàrem conèixer.
Si el dia fos fred
com abans,
en respirar
veuríem l'alè
que se'ns escaparia.
Un fum propi
que en esvair-se
li dona la raó
a l'entorn,
sobre lo breu
i escapadís
del nostre ser.
https://elraconetdesalluna.blogspot.com/2022/11/fil-de-fum.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada