Un
nova nit es pinta,
amb
els colors de la solitud,
els
records d'altres nits
fan
d'estels que m'il·luminen un xic,
cada
cop que plorosos,
els
ulls miren les imatges de paper
que
m'envolten penjant
per
les parets nues.
Vas
marxar
i
callada retornes
els
cants d'un cor dolgut.
Et
vaig dir amb el so del cos
que
t'estimava,
mentre
les carícies anaven lliscant
fins
un terra fred
com
els petons que m'arribaven.
On
són els batecs
que
canviaven de cos
mentre
ens coneixíem.
Es
desfan els instants
que
tinc per davant sense
sentir-te
a la vora,
s'acosten
cada cop
més
lentes les matinades,
mes
lentes i mes silents.
On
son els batecs
que
ens varem prometre,
entre
mirades
que
deslligaven equívocs
de
futurs inimaginables.
Em
pregunta el cor
perquè
continua bategants glops
que
s'eixuguen en sortir
per
veure que no hi ets,
i
viure sense il·lusions
mes
enllà dels somnis
que
mai es faran realitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada