divendres, 18 de maig del 2018

Busquen les darreres llàgrimes aixopluc




Busquen les darreres llàgrimes aixopluc
mentre senten xiuxiuejar els bells mots,
que poc a poc em van corprendre
i posant-me del vermell color del pipiripip
em fan sentir alhora com l'andròmina,
mancada de cada moixaina,
que com flor d'atzavara cau de tant en tant.
Vull sentir cada dia la tendresa
i enraonar plegats fins s'amagui el sol,
fent que cada mirada sigui el xaragall
que m'obri les carns i dur-me seré a  l'atzucac
recollint cada paraula que ens hem dit.
Oblidar la fressa que ens envolta
deixant regalimar els instants compartits
i fer nostra l'olor de la ginesta,
oblidar-nos dels aixafaguitarres que no ens volen junts,
cercar la llibertat d'uns llavis que es troben,
escapant-se d'un xubec que ens envolta
sota un ombrívol mantell
i guardar el caliu d'aquelles nits que ens descobríem
dempeus un al costat de l'altre,
lluny d'un mon que tard o d'hora
ens trencarà com un xerric,
et necessitaré com la fetillera
que ets per a curar-me
de l'amor que vàrem perdre.