dimarts, 1 d’agost del 2017

Voles per damunt



Voles per damunt
les ones de la mar,
amb la força d'un cos
que un dia m'oferies
amb la il·lusió enamorada
del moment,
per gaudir del toc suau
de la pell,
lluent al sol
amb la salabror
de l'esforç
que cau a l'aigua
a cada boga.
Endevino el cos
sota la pell
de plàstic del club,
mentre corres
per la vora de la platja.
Mentre t'allunyes
a pas constant,
em venen a cops
els instants
d'abans tots sols,
jugant a la solitària sorra,
sota els ulls vigilants
d'una lluna creixent,
amb el flaix llunyà
d'un llamp encuriosit,
tant lluny,
que s'amaga el so
del tro per no molestar.
Nuo com qui no
uns sostenidors fluixos,
quan l'albada
comença a llevar-se
rere uns núvols
que de xic en xic volen matinar.
Ens deixem
com a comiat un petó als llavis,
dolç,
lent,
amb la tendresa del moment,
d'un comiat que ja es vesteix,
com si fos per sempre,
i t'acarono el rostre
com si fos el marc
d'una imatge perenne
que es fitxa en el record,
l'única prova
que aquella nit va existir.