dissabte, 1 de juliol de 2017

El pare és mort!



El pare és mort!
El seu cos és mort!
Però ja fa molts jorns
que se'n va anar.
L'home aquell
que m'estimava,
el pare que mai hi era
i es deixava la pell treballant.
De mots eixuts i silencis llargs,
de caminar coix i pas ràpid,
de fer la feina i no deixar res enrere,
d'honor, suor i silenci.
Embolcallar dins  l'ànima de paper
la fulla el tabac i exhalar la vida
en anells de fum a cada glop
i morint a poc a poc,
solcant a cada cop
un solc més profund
amb l'arada de la via.
Que va i torna,
recula i segueix avant
i fa de la vida un camí
de dol i vellut,
Cabell eixut i dur,
opac al carbó d'antuvi
i al clor d'avui.
Pedalant amb peus cansats
i cor malalt,
amb jorns que s'esmunyen
a cada revolt,
a cada pedalada,
esperant un matí fred d'hivern,
on l'adéu és imminent.