dijous, 6 de juliol de 2017

Dolça amant



Dolça amant
de temps pretèrits,
de mil absències
i més silencis,
dins del teu cor
on amagada
guardes les imatges
que em van enamorar,
he deixat en un racó,
les mil cares
que he cercat fent el camí
per retrobar l'alè
del teu esperit.
Somriures insinuants,
escots alegres,
el nu cos
de ta joventut perduda,
la filla que mai
vam deixar de tenir,
la soledat
d'un pas de pont,
els mil posats
d'una joventut
que no es vol acabar,
un cos estirat
on el sol brilla
al seu costat,
la irreverent insolència
d'aquell primer joc d'amor
que junts vàrem jugar.
Tants cossos vestits  
com despullats,
tantes cares
com soledats,
tantes edats
com jorns separats.
Tants somriures
com silencis,
tants cors volant
com enyor
d'aquell París
que no tornarà
i que sempre ens quedarà.

1 comentari:

M. Roser ha dit...

Una dolça amant que omple la vida de records, sobretot dels viscuts a París que mai s'obliden...Bon cap de setmana.