dilluns, 14 d’abril del 2014

Et costa contestar



Et costa contestar,
vindre a mi,
encetar una conversa
que ens acabi de decidir.
Se que estàs
en la penombra,
rere els versos
que t’escric.
Et cerco amb anhel
entre la multitud
del darrer lloc
on t’he perdut.
Guardo el regust
del darrer petó robat
i vull tornar-te’l
en el confús instant
de retrobar-te.
Diguem
si em vols tenir al costat
per alleugerir-te
els moments de soledat,
o també vols estimar-me.
Diguem si de nit,
penses amb mi,
cada cop
que espurnegen els estels.
Diguem si el record
de ma solitude
et reverdeix el nostre passat.
Diguem
que els mots que vull sentir
algun cop s’escaparan
dels teus llavis
i seran l’escalfor
del meu cor.
Diguem
quan temps hauré d’esperar
que aquests somnis
es facin realitat.

1 comentari:

Helena Bonals ha dit...

Potser tu hauràs d'esperar, però mentrestant podrem fruir dels teus versos.