Quan s'acaba la paciència, 
quan el temps s’esgota, 
quan veus la foscor 
al davant, 
i res et respon, 
potser és l’'hora 
de treure el pols 
del farcell, 
guardar-ne dins 
els quatre records 
i encetar el camí 
sense mirar enrere, 
embolcallat en l'’enyor 
del que es perd.
Si tant sols
el silenci vols.
Si guardar-te de mi 
es un altre silenci.
Hauré d’encetar el camí 
encara que la tristor em venci.
Si tant sols 
el silenci vols.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada