Deixa’m mirar-te

Deixa’m mirar-te
mentre t’apropes.
Deixa’m mirar-te
mentre retalles el sol fitant
un perímetre ple de corbes.
Deixa’m mirar-te
mentre parles entre rialles
i somriures de vidre
que qualsevol mot
pot trencar.
Deixa’m mirar-te
mentre ballen els peus
als sons de noves músiques
i m’alegres aquests curts instants
en que arribes a la meva vida.
Deixa’m mirar-te
mentre em claves el fibló
d’un prematur comiat
abans de conèixer-te.
Deixa’m mirar-te
mentre marxa amb tu el sol
d’una tarda de juliol
amb nom de pasta
dins d’una bassa.
Deixa’m mirar-te
mentre recullo els petits bocins
que queden del cor enamorat
que has esquerdat
amb el teu caminar tant remenat.
Deixa’m mirar-te
mentre et tornes ombra
en el meu incipient oblit.