Em dius que no vindràs.
Que la pluja talla camins
i que no els podràs passar.
L’ànim s’escola roba avall
i toca el terra.
Ho havia somiat tant
aquest moment
des d’aquell ahir tenebrós
que em vas dir adéu.
Volia creure
que alguna cosa havia canviat,
que em tornaves a escoltar.
Però des d’una llunyana capital
no em tornares a escoltar.
No em tornares a confiar
els teus pensaments.
I ara em truques
per dir-me
que tampoc avui tornaràs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada