En aquest racó
em manca assaborir
el gust d’un cafè.
El petó és un regal que no cal guarnir. (Rr) El pes de la paraula és la càrrega més sublim i alhora la més feixuga, quan vola mai es pot tornar a atrapar. (Ml)
M’acompanya
la teva imatge
en un racó del telèfon.
Que faig gran
quan la vull veure
d’a prop
per deixar-li un petó
de bona nit.
De vegades
em sorprèn
el teu somriure
i sempre trobo a faltar
la teva veu.
El miratge passa
quan la pantalla
es fa fosca
i em trenca de nou
la il·lusió d’estar
d’alguna manera...
junts.
Avui és festa gran
a la ciutat del morts
Han florit les flors
a cada porta
i tot i la pluja els carrers
n’estaven plens.
Es veien cares
que de lluny no tornaven
i tot i ser aquest lloc
de silenci,
en alguns grups
s’ha soltat
de tant en tant
somriures
i esclats d’alegria,
per retrobaments
o per la ximpleria
d’alguns dels presents.
Una mica de color
en un lloc
on per alguns el dolor
és recent
i la memòria fresca
reviu un passat proper.
Avui és festa gran
a la ciutat dels morts.