Tinc un jardí petit,
potser diries que ni és jardí.
Però es excusa per calçar-me
les espardenyes velles
i posar-me el vell barret de palla.
L'aixadeta, la cadira on seure'm.
Una regadora escapçada.
Un sac de terra bona.
Adob que em porta un pagès.
Una olivera al mig
amb un niu de cadernera,
que em xiula tot el matí.
Un gos que s'asseu al meu costat
i em llepa, si m'he equivocat.
Jo diria que és el meu encarregat.
El niu te dos ous
que aviat esclataran.
M'afanyo per tenir un pom de flors
on puguin anar volant.
Tinc un jardí petit,
potser diries que ni és jardí.
Però dins, la meva vida hi té sentit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada