diumenge, 21 d’octubre de 2018

Després de la gran pluja que ha caigut,



Després de la gran pluja que ha caigut,
el gran tel dels ulls, se m'ha endut.
M'oferies des del silenci
tot el que la veu em negava,
i silent en pregaves que acceptes
com moneda de l'amor pendent
el preu del silenci,
del que sempre has fugit de dir-me.
Diguem que m'estimes,
però calla abans de dir-ho en veu alta,
No repetim més histories
de dibuixos de petons esborrats
que ara no es poden fer,
que no és el moment,
s'han de fer més tard, si es fan,
si es fan...
I la melangia que es destil·la
de cada retrobada
ens la durem a la boca
dins de torrades com si fos melmelada
per un altre esmorzar que no hem fet.
Digues que m'estimes

Cap comentari: