A
la vora d'un penya-segat
veig
escapar-se
les
darreres gavines,
cadascuna
porta al bec
un
record compartit,
un
adéu trencat
entre
un vull
i
un silenci escardat.
Tants
crits alçats al vent,
tantes
mudes respostes
caient
del cel.
Em
deixes esperant
quelcom
que tardarà,
quelcom
que no vols deixar escapar.
Parlarem
mil cops
i
els mateixos sons es repetiran.
Silencis
d'allò que vull,
silents
sospirs d'allò que vols.
Es
marciran pel maig les flors
en
finestrals equivocats,
mentre
l'agònic sol del meu jardí
esperarà
veure-les florir.
Petons
deixats a l'aire
cauran
al terra buit,
esperant
els meus un instant oportú.
A
la vora d'un penya-segat
veig
escapar-se
les
darreres esperances
de
no perdre algú com tu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada