dissabte, 4 de novembre del 2017

Com dits alçats al cel



Com dits alçats al cel
abillats de  flors,
fresques en la seva mort
senyalen estels.
Innocents en el callat silenci
dels dies passant,
el lloc, on, descansen
els meus companys,
els estimats,
els desconeguts.
Gent de tots els temps,
als peus i l'entorn
prenyat de passat,
el senyorial xiprer
i els seus germans,
gegants guardians
de la memòria
i de l'oblit
i algun dia de tu i de mi.