dilluns, 2 de febrer del 2015

La tardor trucava

 

La tardor trucava

a la porta,

però encara feia calor

com en una tarda d'estiu.

Un tro anuncià tempesta,

un ruixat inundà en res

tots els carrers.

Un truc a la porta,

vine de pressa,

mullant-nos corrent

fins al portal vell.

Somrigué,

com la nit de les sardanes

i em sortí de nou el desig.

De nou

molls i esclatant de riure,

a l'ombra del vell portal.

Avui no vestirem dubtes,

i els petons dansaven joiosos.

Les carícies feien un aprenentatge

delicat, sense suposicions,

fitxes les mans

pam a pam

estudiaren el teu cos.

Ara no esclatà

cap no, ni sec ni moll

i l'aprenentatge fou mutu

deixant enrere

temors i dubtes.

De peu i de genolls,

tombats en el racó

deixaren les robes

lloc als cossos

i les boques sense descans

ens van ajudar a conèixer-nos

una mica més.

A la fi, desfermats,

el següent pas

fou la intima coneixença,

la penetració

del pensament

fet acte d'immens plaer.

Dels dos cossos n' érem

només l'ombra d'un,

i de nou vaig sentir

deixem-ho aquí i així

res ha passat,

però mai ho oblidaré.

Mentre jo em preguntava,

quan ho repetirem?

 

https://elpesdelaparaula.blogspot.com/2015/01/era-una-nit-destiu.html