dissabte, 26 de maig de 2012

Senyora

Senyora,
asseguda en un bar qualsevol
em parleu
amb veu queda i to suau.
Senyora,
en vostres mots s’enteranyinen
tants instants d’amor
no correspost.
Senyora,
em veig dansant
en aquells llavis calents
que tants cops he besat i tan llunyans.
Senyora,
vos em vareu estimar
i qui sap si encara ho feu,
jo mai ho podré assolir.
Senyora,
vaig aprendre més de l’amor
amb els vostres silencis
que amb els versos
que mai us podré recitar.
Senyora,
en la vostra absència
sóc un mag perdut,
sense paraules ni força,
sense sortilegis que us enamorin.
Senyora,
m’embarga l’enyor d’un silenci
de trist mirar abans de partir,
d’un ahir que dura l’eternitat
immensurable on visc.
Senyora,
robar-te l’ànima fou un error,
concerta una trobada
per tornar-te-la sense rancor.
Safe Creative #1205261706114

1 comentari:

àngels ha dit...

sé de cors robats
i d’ànimes manllevades
de soledats que acompanyen
els instants d’un record

sé de l’oblit del temps
dels ahirs perduts
i de camins extraviats

sé... que cada matí
reneix l’instant
d’un passat que sempre
és avui

sé que cada ombra
s’aixeca silenciosament
cercant aturar aquest vagar

i sé també
que no hi ha temps
ni record
que pugui esborrar
el que jo sento per tu