divendres, 20 de gener de 2012

S’apaga en un instant

S’apaga en un instant
el dia feréstec,
i dóna pas a una nit
que plou boirina fina,
desmaquillant la bruna lluna
que s’amaga desfilada
entre la farina humida
que va sortint.
S’enganxa la nit
a la pell coberta
del transeünt
que clarament la desafia,
un altre vagabund de la vida,
que l’enyora i el castiga.
L’únic petó,
de la brisa,
l’única carícia,
de la boirina,
l’únic oblit, ...
n’hi ha tants
que ja són vida.
Safe Creative #1201220954084
http://locurasdelpensamiento.blogspot.com/2012/01/crujido.html